Magí i Enric Seritjol. Comissaris:
"Hi ha diversos tipus de fonts utilitzables per recrear la vida en una ciutat romana, no? La primera, evidentment, són les fonts historiogràfiques, tant les fonts històriques dels autors clàssics que parlen de la vida al carrer, des de Juvenal a Marcial... Després les fonts historiogràfiques d'historiadors actuals, o professors d'universitat, historiadors, arqueòlegs".

I moltes hores de patejar-se moltes excavacions, restes arqueològiques, Pompeia, Herculà... Hem anat a moltes ciutats per fotografiar molt el detall, les coses com eren, tal qual in situ, no? I aquí també hi ha un treball de recerca, d'investigació propera molt important".

Joaquín Ruíz Arbulo. Assessor i catedràtic d'arqueologia de la Grècia i Roma a la Univertat Rovira i Virgili:
"Nosaltres, els arqueòlegs, estem acostumats a treballar només amb l'antiguitat real, és a dir: si és una ruïna, és una ruïna. Quan tenim la fortuna de poder caminar pels carrers de Pompeia, és només en aquell moment que entenem realment com és una casa romana, com és un carrer, com és un fòrum. Aquesta exposició és això, el que pretén: portar un trosset d'una ciutat romana a tot arreu, però portar-la sencera, gràcies a les tècniques del decorat, però tot fet estrictament com devia ser".

Magí i Enric Seritjol. Comissaris:
"Que la gent, en entrar a la ciutat romana, entengui la dualitat de les ciutats romanes, és a dir: ni eren tan perfectes com alguna vegada ens ho pinten, ni eren un desastre. Era una lluita entre l'ordre i el desordre, entre que funcionessin i que no funcionessin, entre l'intent de la llei i dels magistrats per fer complir la llei i el que no es complia. Aleshores, estaven plenes de vida".

"Nosaltres venim d'aquestes ciutats. E nostre disseny de societat també ve d'aquesta societat, la societat antiga. Per tant molta gent després diu "com nosaltres", diuen "com nosaltres". Bé no, nosaltres com ells, no?".

Ignasi Cristià. Direcció artística i disseny:
"Quan jo parlo que aquest muntatge és un muntatge en què tots hi treballem i som un gran equip, vol dir que tots som importants. És a dir, des del que dissenya fins al que posa els llums, i la gent sobretot que després acaba realitzant aquesta gran escenografia, que són els constructors. El que la gent ha de saber és que quan entri allí el que veu realment li pugui recordar, si ha anat a Pompeia, que està a Pompeia, o li pugui recordar que està vivint dins d'una ciutat de l'època romana. I per aconseguir això hi ha molta gent que ha de treballar. Llavors, des de l'última pàtina fins al primer cargol de l'estructura són importants".

Xavier Amat. Construcció escenografica:
"Aquí estem fabricant tot el que serien les reproduccions científiques tant dels murals com dels frescos, i tot el que són mosaics, carrers... per a aquesta exposició Romanorum Vita".

"És un treball força complex, perquè té moltíssima documentació. També hem volgut ampliar la documentació anant a Pompeia, anar mirant. Perquè per a nosaltres és molt important veure realment com són les textures, perquè a l'hora de reproduir porten moltes hores de feina artesanal i, si estem molt documentats, doncs realment amb les mateixes hores acaba sent una reproducció molt més fiable, que és el que a nosaltres ens fa goig de fer, no?"

"La tècnica que està aplicant amb la pintura és pràcticament la mateixa tècnica que feien servir els romans, perquè hem vist els utensilis que feien servir, de pinzells i tot això, i és molt semblant al mateix que està fent ell ara, no?"

"Per a nosaltres és un repte important poder fer front a aquesta reproducció perquè ens trobem que hem de fer tant temes escultòrics com temes molt tècnics, i temes il·lustratius".

Ignasi Cristià. Direcció artística i disseny:
"L'encàrrec venia donat amb una premissa molt clara, que és que hi havia d'haver dos carrers, hi havia d'haver una domus. La domus i els carrers ja estaven esbossats, però aquí s'hauria de fer una feina no tant de dissenyar l'espai, perquè l'espai estava bastant clar quin és el que es volia, sinó de crear un àmbit on el públic, quan entrés, realment pensés que estava dins d'un carrer i d'una domus romana".

"El condicionant primer és que ens trobem amb una carpa. Clar, en una carpa de 20 metres x 20 metres tenim unes limitacions d'espai".

"El que seria el tema de l'atri té unes dimensions reals pel que fa a unes restes arqueològiques d'una domus romana, però en canvi les habitacions tenen un falsejament d'espai".

"La il·luminació és molt important. I també el tema que, perquè sigui una cosa viva i creïble, les olors".

"A Romanorum Vita hi ha dos audiovisuals. El primer audiovisual l'únic que fa és explicar el que volem accentuar de l'època romana dins de l'exposició".

"En el segon audiovisual de Romanorum Vita el que fem és explicar un dia, des del matí fins a la nit, d'una ciutat de l'Imperi romà, i el que hi passa en aquesta ciutat, en un carrer, davant d'una domus".

"Va ser una feina de rodatge d'un dia amb els actors de Tarraco Viva. Vam decidir que la millor forma d'explicar els elements de curiositat de la quotidianitat romana al públic era utilitzant una escenografia, amb aquests mateixos actors, gravant-los, enregistrant-los, filmant-los i després jugant amb el llenguatge cinematogràfic".

"Hem utilitzat la tècnica del chroma, que és aquest fons verd que veieu.".

Mercè Rodríguez. Realizadora audiovisuales:
"Sí, el chroma l'hem utilitzat per poder retallar els personatges, darrere d'ells utilitzar la façana real, també jugant amb llums, textures... És la manera més fàcil d'integrar els personatges".

Ignasi Cristià. Direcció artística i disseny:
"La projecció diguem que ens aporta aquest punt càlid i que realment estàs vivint allò, quan en el fons tot és una ficció, tot és una cosa que és artificial. Però amb la barreja de tècniques, amb la combinació de les tecnologies (projecció, escenografia, il·luminació, sons, olors) aconseguim que aquesta vivència sembli real".

"La veritat és que està molt lograt, és bastant real, sembla que t'hi trobes, al poble romà. És molt impactant".

"A mi m'ha sorprès l'audiovisual, el d'abans d'entrar a la casa, que hi ha doncs això, que el fons era la mateixa casa i anaven apareixent les imatges. Realment estaves veient-los sobre un fons real, no?".

"Les projeccions eren bastant fàcils d'entendre, i estaven molt ben explicades. I no sé, m'ha agradat bastant".

"El visual és una meravella, per veure i per aprendre. I el disseny també està molt bé".

"Molt adaptada a l'època, i molt semblant a les ciutats de Pompeia".

"Crec que està molt bé per als nanos, almenys el meu s'ho ha passat molt bé. Et fas una idea molt clara del que era la vida quotidiana a Roma".

"Jo trobo que està molt aconseguit. Les olors... i, no sé, el tacte del terra. Les habitacions i tot això també molt xulo".

"Cada lloc on vas té l'olor de…La cuina, doncs una mica d'olor de cuina. El bany, també fa mala olor. Està molt bé, molt bé. És com real. Sí, molt real".